HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES:
L’acrílic es caracteritza per ser aquell procediment pictòric en el que el pigment esta aglutinat en una resina acrílica. La pintura acrílica va néixer a Mèxic per la necessitat de trobar una tècnica que s’adeqüés a la pintura mural de gran format. En els anys 20 es va comprovar que l’acrílic durava molt mes que l’oli i el fresc, en condicions d’exposició continua. Feien servir aquesta pintura pels murals, ja que era imprescindible un secatge ràpid.
L’acrílic s’assembla a l’aquarel·la i al tremp en el cos que agafa el color. Al ser emulsions es poden diluir amb medi acrílic, amb aigua o amb les dues coses, l’avantatge es que s’assequen de seguida i es pot seguir pintant a sobre sense que s’alteri la capa inicial si cal retardar-ho es pot afegir glicerina pura a la pintura.
PINTURA I EQUIP:
Es pot obtenir una amplia gama de tonalitats amb un nombre reduït de colors.
L’equip necessari es el mateix que per pintar a l’oli i a l’aquarel·la (cavallets, espàtules i taulers de dibuix) la paleta es mes fàcil de netejar si es de plàstic. Els pinzells de pel natural emprat per aquarella també son ideals pels acrílics. Si es pinta amb aerògraf s’ha de diluir convenientment el color i vetllar per netejar a fons els instruments de treball.
SUPERFICIES:
Es pot fer servir qualsevol suport, excepte teles amb imprimació oliosa ni bases corrents en emulsió. També s’apliquen sobre taulers de fusta (natural, laminada, etc). Igualment sobre plaques de metall (coure o zinc) després de preparar-los adequadament. També son suports adients el cartró, el paper fort i el mur. Cal ressaltar que es pot aplicar sobre murs exteriors, prèviament preparats. Si es de guix s’ha d'imprimir prèviament.
TÈCNIQUES:
L’acrílic te una transparència semblant a l’aquarel·la que permet fer veladures si es barreja amb aigua o amb medi especial. Aquest s’afegeix en la paleta, posant-ne una mica en el centre d’una petita quantitat de pintura i barrejant-lo bé.
També es poden fer servir per obtenir colors plans, aplicant diverses capes amb un pinzell, espàtula o corró.
Per fer dissenys d perfils durs es dibuixar les línies i s’hi posa cinta emmascarada. Es pinta a sobre i després es treu la cinta. Queden línies molt fines.
L’acrílic es caracteritza per ser aquell procediment pictòric en el que el pigment esta aglutinat en una resina acrílica. La pintura acrílica va néixer a Mèxic per la necessitat de trobar una tècnica que s’adeqüés a la pintura mural de gran format. En els anys 20 es va comprovar que l’acrílic durava molt mes que l’oli i el fresc, en condicions d’exposició continua. Feien servir aquesta pintura pels murals, ja que era imprescindible un secatge ràpid.
L’acrílic s’assembla a l’aquarel·la i al tremp en el cos que agafa el color. Al ser emulsions es poden diluir amb medi acrílic, amb aigua o amb les dues coses, l’avantatge es que s’assequen de seguida i es pot seguir pintant a sobre sense que s’alteri la capa inicial si cal retardar-ho es pot afegir glicerina pura a la pintura.
PINTURA I EQUIP:
Es pot obtenir una amplia gama de tonalitats amb un nombre reduït de colors.
L’equip necessari es el mateix que per pintar a l’oli i a l’aquarel·la (cavallets, espàtules i taulers de dibuix) la paleta es mes fàcil de netejar si es de plàstic. Els pinzells de pel natural emprat per aquarella també son ideals pels acrílics. Si es pinta amb aerògraf s’ha de diluir convenientment el color i vetllar per netejar a fons els instruments de treball.
SUPERFICIES:
Es pot fer servir qualsevol suport, excepte teles amb imprimació oliosa ni bases corrents en emulsió. També s’apliquen sobre taulers de fusta (natural, laminada, etc). Igualment sobre plaques de metall (coure o zinc) després de preparar-los adequadament. També son suports adients el cartró, el paper fort i el mur. Cal ressaltar que es pot aplicar sobre murs exteriors, prèviament preparats. Si es de guix s’ha d'imprimir prèviament.
TÈCNIQUES:
L’acrílic te una transparència semblant a l’aquarel·la que permet fer veladures si es barreja amb aigua o amb medi especial. Aquest s’afegeix en la paleta, posant-ne una mica en el centre d’una petita quantitat de pintura i barrejant-lo bé.
També es poden fer servir per obtenir colors plans, aplicant diverses capes amb un pinzell, espàtula o corró.
Per fer dissenys d perfils durs es dibuixar les línies i s’hi posa cinta emmascarada. Es pinta a sobre i després es treu la cinta. Queden línies molt fines.
Entradas
