Història
Els pastels s’utilitzen des de poc més de 200 anys.
El pastel és una tècnica opaca, i és un mitjà tècnic extraordinàriament atractiu, que presenta un aspecte de vellut, propiciat per les característiques de les barbes del paper que faciliten la adherència del pigment. El pastel és una tècnica lluminosa, degut a la puresa dels seus pigments que formen la barra de color.
L’aspecte del pastel és immediat, i els colors es presenten en barretes fetes amb una pasta de pigments aglutinats amb goma de tragacant o resina.
El pastel és el mitjà menys durador de tots els medis, i resulta molt difícil protegir-lo contra danys accidentals, a no ser que es posi vernís amb molt de compte.
La seva gama tonal és molt extensa i és difícil corregir errades.
Equip, tècniques
Els pastels no es poden barrejar en la paleta per formar altres colors o tons, sinó que es té que fabricar cada to per separat.
Les marques més recomanables són Sennelier, Rowney, Grumbacher, Winson & Newton i Rembrandt.
Es fabriquen pastels en tres graus: tou, mitjà i dur. Els tous tenen els colors més brillants, són més fàcils de manejar i s’utilitzen més que els altres.
Els fabricants solen designar els seus colors mitjançant un nom o un nombre, utilitzant una escala del 0 al 8 per indicar la intensitat del to, però no hi ha un criteri uniforme. Algunes marques també inclouen xifres decimals per indicar la quantitat de blanc afegit al color bàsic.
Els pastels a l’oli són més forts i menys trencadissos que els normals, i van molt bé per a apunts o per a l’esbós inicial d’una obra a l’oli, però tenen característiques diferents.
Els pastels es poden fabricar de forma casera, però requereixen paciència, encara que el producte final serà més barat, pot resultar més satisfactori i es pot crear el to que es desitgi.
Els pastels es poden barrejar amb altres medis, però hi ha el risc que es formin floridures, però es pot evitar tractant anteriorment el paper amb un fungicida diluït.
S’utilitzen cavallets i taulers de dibuix del mateix tipus que empren els aquarel•listes. A més, es necessita una planxa de vidre i una espàtula; i s’utilitzen difuminadors, o els dits.
Abans de començar a pintar, es col•loquen els pastels ordenats cuidadosament segons el seu color i to, per facilitar després la cerca de colors.
És convenient començar practicant diferents colors i efectes en un altre paper, similar al que s’utilitzarà per a la obra. El pastel es pot utilitzar de manera que es formin línies fines o gruixudes i diferents textures.
Es poden obtenir delicats contrastos utilitzant pastel en pols i un difuminador.
Un cop aplicat el pastel s’ha d’intentar no fregar-lo molt perquè la superfície no s’allisi i perdi textura.
Al principi de tot es comença dibuixant un esbós i planejar bé els colors, ja que després és molt difícil corregir els errors. S’ha de pintar amb traços ben definits, perquè el conjunt no sembli fluix, i per els detalls es pot utilitzar un llapis pastel ben afilat.
Les obres al pastel s’han de tractar amb molt de compte si es vol que durin. Només es tenen que utilitzar papers de bona qualitat i colors duradors, emmarcar amb vidre, evitant el contacte entre el vidre i la superfície, i té que quedar hermèticament aïllat de la pols i la brutícia. També es pot apilar juntament amb les altres obres intercalant papers de seda o paper aïllant.
Hi ha fixadors comercials de confiança, però a la llarga el seu ús presenta inconvenients, com per exemple que els colors perdin brillantor.
Els pastels s’utilitzen des de poc més de 200 anys.
El pastel és una tècnica opaca, i és un mitjà tècnic extraordinàriament atractiu, que presenta un aspecte de vellut, propiciat per les característiques de les barbes del paper que faciliten la adherència del pigment. El pastel és una tècnica lluminosa, degut a la puresa dels seus pigments que formen la barra de color.
L’aspecte del pastel és immediat, i els colors es presenten en barretes fetes amb una pasta de pigments aglutinats amb goma de tragacant o resina.
El pastel és el mitjà menys durador de tots els medis, i resulta molt difícil protegir-lo contra danys accidentals, a no ser que es posi vernís amb molt de compte.
La seva gama tonal és molt extensa i és difícil corregir errades.
Equip, tècniques
Els pastels no es poden barrejar en la paleta per formar altres colors o tons, sinó que es té que fabricar cada to per separat.
Les marques més recomanables són Sennelier, Rowney, Grumbacher, Winson & Newton i Rembrandt.
Es fabriquen pastels en tres graus: tou, mitjà i dur. Els tous tenen els colors més brillants, són més fàcils de manejar i s’utilitzen més que els altres.
Els fabricants solen designar els seus colors mitjançant un nom o un nombre, utilitzant una escala del 0 al 8 per indicar la intensitat del to, però no hi ha un criteri uniforme. Algunes marques també inclouen xifres decimals per indicar la quantitat de blanc afegit al color bàsic.
Els pastels a l’oli són més forts i menys trencadissos que els normals, i van molt bé per a apunts o per a l’esbós inicial d’una obra a l’oli, però tenen característiques diferents.
Els pastels es poden fabricar de forma casera, però requereixen paciència, encara que el producte final serà més barat, pot resultar més satisfactori i es pot crear el to que es desitgi.
Els pastels es poden barrejar amb altres medis, però hi ha el risc que es formin floridures, però es pot evitar tractant anteriorment el paper amb un fungicida diluït.
S’utilitzen cavallets i taulers de dibuix del mateix tipus que empren els aquarel•listes. A més, es necessita una planxa de vidre i una espàtula; i s’utilitzen difuminadors, o els dits.
Abans de començar a pintar, es col•loquen els pastels ordenats cuidadosament segons el seu color i to, per facilitar després la cerca de colors.
És convenient començar practicant diferents colors i efectes en un altre paper, similar al que s’utilitzarà per a la obra. El pastel es pot utilitzar de manera que es formin línies fines o gruixudes i diferents textures.
Es poden obtenir delicats contrastos utilitzant pastel en pols i un difuminador.
Un cop aplicat el pastel s’ha d’intentar no fregar-lo molt perquè la superfície no s’allisi i perdi textura.
Al principi de tot es comença dibuixant un esbós i planejar bé els colors, ja que després és molt difícil corregir els errors. S’ha de pintar amb traços ben definits, perquè el conjunt no sembli fluix, i per els detalls es pot utilitzar un llapis pastel ben afilat.
Les obres al pastel s’han de tractar amb molt de compte si es vol que durin. Només es tenen que utilitzar papers de bona qualitat i colors duradors, emmarcar amb vidre, evitant el contacte entre el vidre i la superfície, i té que quedar hermèticament aïllat de la pols i la brutícia. També es pot apilar juntament amb les altres obres intercalant papers de seda o paper aïllant.
Hi ha fixadors comercials de confiança, però a la llarga el seu ús presenta inconvenients, com per exemple que els colors perdin brillantor.
Entradas
