AQUAREL·LA

Història:

La transparència i la suau harmonia dels rentats de color, on els brillants i les zones més clares s’obtenen deixant el paper sense cobris, son les principals característiques de l’aquarel·la. L’aquarel·la no admet correccions i el seu treball implica una gran experiència. Des dels temps dels antics egipcis, l’aigua ha estat utilitzada com a dissolvent per a molts tipus de pintura, com la pintura de cola, el destempra, el fresc, el tremp, entre d’altres. L’aquarel·la consta exclusivament de pigment ben molt, amb goma aràbiga com aglutinant. La goma soluble amb aigua, actua com a vernís, donant millor brillantor als colors. L’aquarel·la mai sa fet servir pigment blanc. Un dels primers artistes anglesos que van utilitzar amb eficàcia l’aquarel·la va ser John White, un dibuixant que va participar en la expedició de Sir Walter Raleigh a la costa de Nord-americà al 1585. De fet l’aquarel·la es va conèixer al resta d'Europa com l’art Angles, però no va ser fins gaire bé dos anys després, quan aquest art va florir fins arribar a lluir tota la seva esplendor, en mans dels artistes com: Paul Sandby, Wiliam Blake, Thomas Giritin, John Sell Cotman, John Varley, David Cox y Peter de Wint.

EL TENSAT DEL PAPER:

Els papers més lleugers tendeixen a ondular-se al aplicar l’aigua, i tenim que tensar el paper abans d’utilitzar-lo. El més senzill es mullar bé el paper submergint-lo en una palangana amb aigua, i posteriorment fixar-lo n paper engomat en una superfície plana. Hi ha taulers preparats per l’aquarel·la consisteixen en paper lleuger muntat sobre cartró que no necessita tensar-se.

ELS SUPORTS:

El principal suport per l'aquarel·la és el paper, que es fabriquen en una gran varietat de pesos textures. Existeixen diferents tipus de paper per l’aquarel·la: -El prençat amb calent, el prençat amb fred. -El paper aspre i el paper rugós o de gra.